Cap d'any 2011 a Can Salvadó

Aquest cap d'any tornem a una casa coneguda, Can Salvadó a Ivars d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell.


Mostra Cap d'any 2011 en un mapa més gran

Anant cap al Puig de Grialó

El dijous dia 30 vam fer cap a la casa.  

Els que vam poder sortir al matí,  vam anar al Puig de Grialó. S'hi va des de Colldelrat i és una excursió curta i senzilla. A aquest enllaç hi ha la ressenya de la sortida .

Després vam dinar a Artesa de Segre, encara vam tenir temps d'anar a fer un volt per la Donzell, i ja no d'anar a Agramunt.

El vértex geodèsic, la canalla, els molins

El divendres 31, l'home dels nassos. Vam anar a veure si el trobàvem al Tossal Gros de de Vallbona. Aquest punt de la serra del Tallat és el cim més alt de la comarca de l'Urgell. Nosaltres hi vam anar des de Senan seguint aquesta ressenya. Hi ha molt bones vistes sobre la Conca de Barberà, que et trobes de cop. També hi ha bones vistes sobre uns aerogeneradors enormes. 


Quan vam sortir encara feia una mica de sol, però el dia es va anar tapant.

Al vespre sopar de cap d'any i ballaruca. I això que érem un any múltiple de deu. No pengem fotos d'aquesta feta.

Dinant al Porxo de la Bovera

El dia 1 de gener ens val llevar com vam poder i vam fer cap a Guimerà. Preteníem fer la volta al riu Corb, anant cap a Ciutadilla per la vora nord i tornant per la sud, però cada vegada es va tapar més i al final va ploure, així que només vam arribar al santuari de la Bovera per dinar als porxos.

Boira i més boira. I de la pixanera

A Guimerà vam aprofitar per pujar a la torre, no gaudir de la vista, i per visitar l'església; amb retaule modernista d'en Jujol i un vídeo adoctrinador. Després, aquest cop sí, al bar a fer un cafè o un lo-què-sigui.

La troupe al complet davant l'esglèsia d'Agramunt

 














El diumenge 2 de gener volíem anar al bullidor. Una surgència d'aigua de sota el terra que havia de semblar que bullís, i que està al costat mateix de la casa. Llàstima que ja no raja des de fa temps, un detallet sense importància que obvien les recomanacions del passeig.


Després ens vam arribar a Agramunt -avui sí- per veure l'església, la plaça del Mercadal i fer-hi un tomb. 


Quan vam arribar a la casa per dinar i marxar va ser quan es va aixecar la boira.

Pont de Sant Joan a Sarroca de Bellera

Aprofitant que hi havia pont després de sant Joan ens n'hem anat cap al Pirineu per passar-hi uns dies.

Hem estat a Sarroca de Bellera, tocant al coll de Perves a cal Casat. Eren quatre apartaments, un d'ells amb menjador molt gran per fer de sala comuna.


Mostra Sant Joan 2010 en un mapa més gran

Vam sortir per Sant Joan, després de fer cadascú la revetlla el millor que va poder. Vam parar a dinar l'Hostal del Llac, a Terradets. Després d'arribar a la casa i repartir-nos, anem al Pont del Diable. És un pont del segle XI que salta pel damunt d'un engorjat de més de 40 metres de fons. Està mig restaurat i amb unes baranes un pel "cantones"; ara que sense barana quina por!

S'hi va des de la Bastida de Bellera, i és una bona excursió per fer a la tarda Informació de la Vikipèdia


El divendres vam anar a la Serra de Sant Gervàs. Des d'Adons ens vam enfilar fins al Portús, una escletxa a la muralla que permet baixar a l'altra banda.

Va fer molta calor. A aquesta excursió no hi ha arbres alts que facin ombra, ni aigua més enllà d'Adons, però el paisatge càrstic i la vegetació després d'aquests mesos de pluges eren magnífics.

A l'enllaç hi ha una ressenya d'aquesta excursió, penjada a la pàgina de la FEEC

El dissabte després de tanta calor, i com que el telefèric de la Vall Fosca està tancat fins al juliol, anem a un clàssic: el parc d'Aigüestortes. Agafem un taxi - amb estripada de vestidures d'algú inclosa- que ens deixa més amunt de l'estany de la Llebreta. Des d'allà anem a l'estany Llong.

Aigua, ombra i bon camí garantits. A la tarda van caure quatre gotes per si algú dubtava de què era l'opció bona. A la resta de vall hi va plore molt més.

El diumenge havíem de fer una sortida matinal, que no cansés i sense calor. Fem una sortida amb cotxe fins a Vilancós, un poble amb una ermita feta amb pedra vermella. Pel camí hi ha uns cavalls que es resisteixen a apartar-se, punxades de roda i abandons.