Cap d'any 2011 a Can Salvadó

Aquest cap d'any tornem a una casa coneguda, Can Salvadó a Ivars d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell.


Mostra Cap d'any 2011 en un mapa més gran

Anant cap al Puig de Grialó

El dijous dia 30 vam fer cap a la casa.  

Els que vam poder sortir al matí,  vam anar al Puig de Grialó. S'hi va des de Colldelrat i és una excursió curta i senzilla. A aquest enllaç hi ha la ressenya de la sortida .

Després vam dinar a Artesa de Segre, encara vam tenir temps d'anar a fer un volt per la Donzell, i ja no d'anar a Agramunt.

El vértex geodèsic, la canalla, els molins

El divendres 31, l'home dels nassos. Vam anar a veure si el trobàvem al Tossal Gros de de Vallbona. Aquest punt de la serra del Tallat és el cim més alt de la comarca de l'Urgell. Nosaltres hi vam anar des de Senan seguint aquesta ressenya. Hi ha molt bones vistes sobre la Conca de Barberà, que et trobes de cop. També hi ha bones vistes sobre uns aerogeneradors enormes. 


Quan vam sortir encara feia una mica de sol, però el dia es va anar tapant.

Al vespre sopar de cap d'any i ballaruca. I això que érem un any múltiple de deu. No pengem fotos d'aquesta feta.

Dinant al Porxo de la Bovera

El dia 1 de gener ens val llevar com vam poder i vam fer cap a Guimerà. Preteníem fer la volta al riu Corb, anant cap a Ciutadilla per la vora nord i tornant per la sud, però cada vegada es va tapar més i al final va ploure, així que només vam arribar al santuari de la Bovera per dinar als porxos.

Boira i més boira. I de la pixanera

A Guimerà vam aprofitar per pujar a la torre, no gaudir de la vista, i per visitar l'església; amb retaule modernista d'en Jujol i un vídeo adoctrinador. Després, aquest cop sí, al bar a fer un cafè o un lo-què-sigui.

La troupe al complet davant l'esglèsia d'Agramunt

 














El diumenge 2 de gener volíem anar al bullidor. Una surgència d'aigua de sota el terra que havia de semblar que bullís, i que està al costat mateix de la casa. Llàstima que ja no raja des de fa temps, un detallet sense importància que obvien les recomanacions del passeig.


Després ens vam arribar a Agramunt -avui sí- per veure l'església, la plaça del Mercadal i fer-hi un tomb. 


Quan vam arribar a la casa per dinar i marxar va ser quan es va aixecar la boira.

Pont de Sant Joan a Sarroca de Bellera

Aprofitant que hi havia pont després de sant Joan ens n'hem anat cap al Pirineu per passar-hi uns dies.

Hem estat a Sarroca de Bellera, tocant al coll de Perves a cal Casat. Eren quatre apartaments, un d'ells amb menjador molt gran per fer de sala comuna.


Mostra Sant Joan 2010 en un mapa més gran

Vam sortir per Sant Joan, després de fer cadascú la revetlla el millor que va poder. Vam parar a dinar l'Hostal del Llac, a Terradets. Després d'arribar a la casa i repartir-nos, anem al Pont del Diable. És un pont del segle XI que salta pel damunt d'un engorjat de més de 40 metres de fons. Està mig restaurat i amb unes baranes un pel "cantones"; ara que sense barana quina por!

S'hi va des de la Bastida de Bellera, i és una bona excursió per fer a la tarda Informació de la Vikipèdia


El divendres vam anar a la Serra de Sant Gervàs. Des d'Adons ens vam enfilar fins al Portús, una escletxa a la muralla que permet baixar a l'altra banda.

Va fer molta calor. A aquesta excursió no hi ha arbres alts que facin ombra, ni aigua més enllà d'Adons, però el paisatge càrstic i la vegetació després d'aquests mesos de pluges eren magnífics.

A l'enllaç hi ha una ressenya d'aquesta excursió, penjada a la pàgina de la FEEC

El dissabte després de tanta calor, i com que el telefèric de la Vall Fosca està tancat fins al juliol, anem a un clàssic: el parc d'Aigüestortes. Agafem un taxi - amb estripada de vestidures d'algú inclosa- que ens deixa més amunt de l'estany de la Llebreta. Des d'allà anem a l'estany Llong.

Aigua, ombra i bon camí garantits. A la tarda van caure quatre gotes per si algú dubtava de què era l'opció bona. A la resta de vall hi va plore molt més.

El diumenge havíem de fer una sortida matinal, que no cansés i sense calor. Fem una sortida amb cotxe fins a Vilancós, un poble amb una ermita feta amb pedra vermella. Pel camí hi ha uns cavalls que es resisteixen a apartar-se, punxades de roda i abandons.

Calçotada 2010 a Coscó

De nou tornem per les terres de Lleida per fer la Calçotada. Aquesta vegada hem anat a Coscó, prop d'Agramunt, a la casa anomenada Ca l'Albareda.

La casa és molt gran, amb passadissos llarguísims, patis una taula enorme al menjador, i fins i tot un pont travessant el carrer.

Mostra Calçotada - 2010 en un mapa més gran

El dissabte 20 vam provar d'anar d'excursió des de Santa Madrona a l'ermita de la santa Creu del Bordell. A Santa Madrona ens vam fer la foto de grup.



Vam seguir un itinerari que ja començava malament... només sortir del cotxe cal baixar sense camí fins al riu... després havíem de seguir per un corriol del bosc, que està completament perdut, però que vam anar seguint fins a un mas abandonat anomenat "El Casó de Sangrà".

A partir d'aquí el camí seguia igual, però sense pujada. Encara quedava una pila fins arribar a un camí que es podés seguir sense massa problemes, i vam quedar-nos a dinar allà, per tornar enrere després. He de reconèixer que tots plegats teniu una paciència i una confiança per seguir per camins perduts i malgrat les embolicades, digna de consideració.


Arribant al Casó de Sangrà: On ens ha dut aquest dropo?

Diumenge va estar plovent, però això als intrèpids calçotaires no ens va espantar, i vam despatxar sense contemplacions tot el carregament de liliàcies...

Cap d'any 2010, Penelles

El cap d'any de 2010 hem anat a Cal Pauetó, de Penelles a la Noguera. Van ser quatre dies.


Mostra Cap d'any 2010 en un mapa més gran

La casa, Cal Pauetó té un laberint d'habitacions i detalls per tot arreu. Fins i tot massa per la nostra canalla.

El dia 31, els que podem, aprofitem per entrar en matèria. Com que ve de passada ens desviem a la Panadella per anar a Santa Coloma de Queralt. Allà fem una volta per la ruta anomenada "dels molins", que dura un parell d'hores. Volíem dinar a Santa Coloma, però érem tants que no cabíem enlloc. Al final a la Panadella fem sort.

Al vespre, tal com s'escau quan l'any és múltiple de deu, va haver-hi sopar i ballaruca. Millor no en pengem cap foto.

El dia 1 de gener, els supervivents a la farra, vam anar d'excursió al Montroig. Des d'un coll vam seguir la pista que passa per sota la Pala Alta, per arribar al Coll de Porta. Des d'aquí deixem la pista i pugem del de la Pala del Coll de Porta. Molt vent, fred, i bones vistes sobre el Montsec, el pantà de Camarassa i la plana de Lleida.

El dia 2 volíem anar a la Pedrera de Meià, on volíem trobar algun fòssil. A la pista hi ha desercions. Al final deixem els cotxes una mica abans de Rúbies, arribem al poble abandonat i comencem a baixar cap a la pedrera. És molt tard, i millor dinem i tornem enrere. Arribem just quan es pon el sol als cotxes. Tot el dia fa molt fred, sort del sol que anem buscant.

El dia 3 toca descansar. La Montse s'ofereix voluntària per fer arròs, amb el que queda per posar-hi de txitxa.

Queda designada voluntària perpètua per a aquestes feines.

Uns quants ens vam escaquejar fins a la Torre d'Almenara, una torre defensiva de l'època de marca, amb restes d'església, de trinxera i vèrtex geodèsic. I tot a cinc minuts encara no del cotxe.