divendres, 31 de desembre del 2010

Cap d'any 2011 a Can Salvadó

Aquest cap d'any tornem a una casa coneguda, Can Salvadó a Ivars d'Urgell, a la comarca de l'Alt Urgell.


Mostra Cap d'any 2011 en un mapa més gran

Anant cap al Puig de Grialó
El dijous dia 30 vam fer cap a la casa.  


Els que vam poder sortir al matí,  vam anar al Puig de Grialó. S'hi va des de Colldelrat i és una excursió curta i senzilla. A aquest enllaç hi ha la ressenya de la sortida .

Després vam dinar a Artesa de Segre, encara vam tenir temps d'anar a fer un volt per la Donzell, i ja no d'anar a Agramunt.


El vértex geodèsic, la canalla, els molins
El divendres 31, l'home dels nassos. Vam anar a veure si el trobàvem al Tossal Gros de de Vallbona. Aquest punt de la serra del Tallat és el cim més alt de la comarca de l'Urgell. Nosaltres hi vam anar des de Senan seguint aquesta ressenya. Hi ha molt bones vistes sobre la Conca de Barberà, que et trobes de cop. També hi ha bones vistes sobre uns aerogeneradors enormes. 



Quan vam sortir encara feia una mica de sol, però el dia es va anar tapant.

Al vespre sopar de cap d'any i ballaruca. I això que érem un any múltiple de deu. No pengem fotos d'aquesta feta.










Dinant al Porxo de la Bovera
El dia 1 de gener ens val llevar com vam poder i vam fer cap a Guimerà. Preteníem fer la volta al riu Corb, anant cap a Ciutadilla per la vora nord i tornant per la sud, però cada vegada es va tapar més i al final va ploure, així que només vam arribar al santuari de la Bovera per dinar als porxos.







Boira i més boira. I de la pixanera
A Guimerà vam aprofitar per pujar a la torre, no gaudir de la vista, i per visitar l'església; amb retaule modernista d'en Jujol i un vídeo adoctrinador. Després, aquest cop sí, al bar a fer un cafè o un lo-què-sigui.




La troupe al complet davant l'esglèsia d'Agramunt
 















El diumenge 2 de gener volíem anar al bullidor. Una surgència d'aigua de sota el terra que havia de semblar que bullís, i que està al costat mateix de la casa. Llàstima que ja no raja des de fa temps, un detallet sense importància que obvien les recomanacions del passeig.


Després ens vam arribar a Agramunt -avui sí- per veure l'església, la plaça del Mercadal i fer-hi un tomb. 


Quan vam arribar a la casa per dinar i marxar va ser quan es va aixecar la boira.